A les nostres escoles mantenim l’esperit innovador de Pere Vergés i l’Escola del Mar, actualitzant el nostre projecte amb el coneixement científic que ofereixen la neurociència i la pedagogia actuals.
El Projecte Pedagògic de Garbí Pere Vergés ha evolucionat al llarg dels anys per incorporar els avenços que la ciència ens ha anat proporcionant. Vivim en un món canviant que ens demana estar sempre actualitzats per oferir el millor aprenentatge a la nostra comunitat.
Disposem d’un Equip d’innovació que, juntament amb el nostre equip docent, han desenvolupat un currículum de 40.000 continguts, que treballem amb materials didàctics propis i que els alumnes assoleixen al llarg de quinze anys. L’objectiu és tenir les millors eines per desenvolupar les competències personals, acadèmiques i socials que els alumnes necessitaran al llarg de la seva vida. Alhora, tota aquesta tasca i la formació que requereix contribueixen al desenvolupament professional dels nostres equips docents.
Perquè cada alumne evolucioni i adquireixi autonomia, la nostra metodologia es basa en l’aprenentatge per projectes, en combinació amb la sistematització de continguts:
- Els reptes que ens trobem a la vida sovint són complexos. A través dels projectes potenciem la integració del coneixement de diverses àrees per desenvolupar el pensament complex. Proposem reptes reals vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que motiven la investigació, la curiositat i l’aprenentatge del nostre alumnat.
- Els tallers són l’espai on exercitem, entrenem i reforcem els nous continguts que hem presentat en els projectes. Cada alumne és únic i cadascun necessita un treball específic per sistematitzar el seu aprenentatge. En aquests tallers proposem exercicis personalitzats segons les necessitats de cada alumne.
“No és més intel·ligent qui té més coneixements,
sinó qui sap buscar, trobar, relacionar, associar…”.
Pere Vergés
Realment funciona l’aprenentatge basat en projectes?
Últimament, hi ha moltes veus crítiques que posen en dubte que l’aprenentatge basat en projectes funcioni. Quan ens plantegem aquesta qüestió, en el fons, ens estem preguntant si els alumnes aprenen el mateix quan fan un projecte que quan assisteixen a una classe magistral. Per trobar les respostes a aquesta pregunta, us proposem entrar a l’aula a observar dues classes molt diferents, tot i treballar el mateix: els volcans.
Molt més que docents: deu anys de transformació educativa
Fa gairebé deu anys, vam iniciar el nostre procés de transformació educativa, reforçant el projecte pedagògic original de Pere Vergés amb el coneixement científic més recent sobre com aprenem les persones segons el nostre moment evolutiu. En aquells moments, teníem clar que havíem d’aconseguir tres objectius per garatir continuar formant els homes i dones del demà:
Projectes amb ànima
L’aprenentatge per projectes implica l’alumnat en la resolució de situacions conflictives i reptes cognitius ja que han de donar resposta a preguntes mitjançant l’aplicació dels seus coneixements i recursos, la investigació, la reflexió i la cooperació activa.
Aquesta metodologia d’ensenyament-aprenentatge no és un concepte nou en l’àmbit de l’ensenyament, però pels seus fonaments científics i bons resultats està adquirint rellevància entre les tendències educatives actuals.
L’avaluació inicial: el GPS del curs escolar
Si fem memòria de la nostra experiència a l’escola, segurament recordarem que els exàmens marcaven el final d’una lliçó, d’un tema o d’un trimestre, i que el professor ens avaluava el què havíem après un cop havien passat unes setmanes. S’entenia que el professor transmetia una informació, que els alumnes tenien un temps per estudiar i memoritzar-la o posar-la en pràctica, i que en acabar, era necessari qualificar el nivell assolit.
L’avaluació final: posem a prova tot el que s’ha après al llarg del curs
Si recordeu els finals de curs de quan estudiàveu, segurament que us vindran al cap els exàmens escrits, en què havíeu de demostrar els coneixements adquirits durant l’any escolar de manera individual i per a cada matèria per separat. Els resultats es mesuraven a partir de la quantitat de respostes correctes o de la vostra capacitat de memoritzar conceptes i fets a curt termini, sense tenir gaire en compte les habilitats i competències que poguéssiu haver desenvolupat al llarg del curs:
Com avaluem les competències transversals
Treballar en equip, mostrar respecte en acords grupals, tenir capacitat de raonament crític o mostrar creativitat en la resolució de problemes… Aquestes són només algunes de les competències transversals que anomenem del segle XXI i que treballem activament a les nostres aules, a través de l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). Es tracta de competències que capaciten els alumnes a desenvolupar-se en el món actual, volàtil, incert, complex i ambigu, globalitzat i digitalitzat.
Pensament computacional des d’Infantil
Pàgines web, aplicacions per a smartphones, jocs d’ordinador i, fins i tot, els electrodomèstics es poden programar amb seqüències d’ordres, de vegades introduïdes manualment, en blocs o en forma de codi escrit, però sempre amb una lògica de funcionament especial que anomenem pensament computacional. En els darrers anys, aquest pensament es considera una habilitat essencial per a la vida moderna.
Què ens diuen les proves PISA?
El món educatiu ha acaparat els mitjans de comunicació en els darrers mesos després de la davallada dels resultats obtinguts a Catalunya a les proves PISA (Programme for International Student Assessment). Molts han buscat fórmules ràpides per explicar aquests resultats, culpabilitzant les metodologies innovadores, la poca estabilitat de les polítiques educatives o l’impacte de les pantalles en l’aprenentatge.